versets de l’enllaç de Cristian i Lorena

 

Avui lo nostre germà i tiet es casa amb Lorena i en Pau ha de portar el ram a la nuvia. És l’encarregat de recitar el versos i ha demanat ajuda a la Lia. Entre tots dos hem tret això:

Bon dia Lorena

Avui et porto aquests versos,

els he fet per a tu i a la teva mida.

Els he fet pensant en Cristian,

i pot ser per aixó que no rima.

Amb el meu germà has fet molt bona feina,

fa dies era un rapper i una mica cotxinet,

després d’anys vivint amb ell,

ara està més curiós, més guapo i més net.

Ell t’estima com la seva vida,

de moment has fet que es rente les dents.

Ara va dutxadet, mudadet i a vegades afeitat

tots estem molt contents, sobre tot els seus parents.

Avui quan escrivia aquest versos

he mirat al passat.

Llavors he vist dos jovenests sent amiguets,

per que més o menys sempre heu estat bons xiquets.

Han passat els anys i encara  ho sou,

els dos us heu fet grans i més que us fareu.

Cuideu-vos un a l’altre com fins ara,

que si seguiu així segur que triomfareu.

Lorena, tu tan guapa i tan morena,

Cristian amb ulls sexis i blanquet,

sou la perella més ben combinada i xula

sou guapos, bona gent i aixó no és res novet.

Per tot això,

Per que Cristian es casa amb una morenassa

et porto amb joia i alegria aquest ram de flors.

Per a que tinguis paciència en Cristian,

que us estimeu i sigueu feliços tots dos.

Enhorabonaaaaa! Tia bona!!


contigo

¿Mi tierra?
Mi tierra eres tú.
¿Mi gente?
Mi gente eres tú.
El destierro y la muerte
para mí están donde
no estés tú.
¿Y mi vida?
Dime, mi vida,
¿Que es si no eres tú?

 

Luis Cernuda

 

L’he trobat al llibre de castellà .

Mañanicas de mayo (de Lope de Vega)

En las mañanicas

del mes de mayo

cantan los ruiseñores,

retumba el campo.

En las mañanicas,

como son frescas,

cubren los ruiseñores

las alamedas.

Riense las fuentes

tirando perlas,

a las florecillas

que están más cerca.

Vistense las plantas

de varias sedas,

que sacar colores

poco cuesta.

Los campos alegran

tapetes varios,

cantan los ruiseñores,

retumba el campo.

Sale el mayo hermoso

con los frescos vientos

que le ha dado marzo

de céfiros bellos.

Las llubias de abril

flores le trajeron:

púsose guirnaldas

en rojos cabellos.

Los que eran amantes

amaron de nuevo,

y los que no amaban

a buscarlo fueron.

Y luego que vinieron

mañanas de mayo,

cantan l0s ruiseñores,

retumba el campo.

Lope de vega

p.D.   A lia li encanta aquest poema

%d bloggers like this: