La vella Lola (capítol 2: les colònies)

La Lola tenia aquella típica sensació d’insomni que tenen els fantasmes a les nits, sempre dorm de dia, i passejava tota tranquil·la travessant paret rere paret al castell de la maleïda família Pissé. A ella el que li agrada més del món és fer el xafarder però mentre tothom dorm no hi ha rés que xafardejar i tot es fa pesat i avorrit.

Tot d’una, al entrar a la habitació de les feres infames que són els bessons de dotze anys Patricia i Josep descobreix una cosa que li alegrarà la nit. Estan tots dos al llit amb un biberó de llet tèbia i xuclant-los com a bebès. Dormen com dos angelets però si la cosa ja era vergonyosa, al aixecar-se de dormir la Lola d3escobreix com aquell parell d’ases porten Huggies dry nights per dormir!!! jajajaja que fort la Lola es tronxava de riure, si hagués portat dentadura postissa també se l’hagués empassat.

Era increïble allò que havia descobert però ara arribava el torn de la venjança, com poder aprofitar aquesta informació.

La casualitat va fer que al cap de dues setmanes els nens expliquessin a casa que marxaven amb l’escola de colònies i com a bona xafardera, la Lola estava present mentre ho explicaven.

Potser aquesta era la seva oportunitat de riure ben fort. Va demanar ajut a la seva neta Carlota. Als pocs minuts ja tenien un pla.

El dia d’inici de les colònies van estar al campament sopant i quan es va fer l’hora de dormir tota la classe va fer cap a la gran sala de les lliteres.

Quan van tancar les llums i tothom va començar a tancar els ulls, de sobte, entra la Senyora Pissé a la sala obrint la porta de bat a bat i obrint els llums, amb una cara de felicitat i tendresa alhora comença a avançar cap al Josep i la Patrícia amb els huggies a una mà i els biberons a l’altra. Ja us podeu imaginar la reacció de la classe al veure als dos germans més gamberros de l’escola fugint de sa mare, dels biberons i dels panyals. Els riures dels nens va durar hores i fins i tot els monitors al assabentar-se d’això no van poder evitar participar de la mofa dels dos animalets a partir de llavors va quedar instaurada la tradició al campament de comprovar els llençols dels dos bessons cada matí, per si de cas.

Al cap d’una estona de perseguir als nens la Senyora Pissé decideix tornar cap a casa, tot just sortir al carrer i emprendre el camí de retorn la Carlota creu que ja és hora de deixar anar el posseït cos de la Senyora Pissé i poder per fi poder esclatar a riure. Li feien mal els abdominals de tant aguantar el riure. Posseir a la mare dels nens va ser una gran idea per a ajusticiar aquell parell.

mentre estava asseguda al costat d’una gran soca d’olivera recordant la car dels nens al veure a sa mare entrar amb tots els accessoris de dormir a la mà passa amb una bici un noi amb cara de nen petit, blanquet, amb les galtes grosses i petoneres, el cabell castany i llis, fi com una tatxa, pujat a sobre de la seva bici amb rodetes, deu tenir uns nou anys i sobte i per sorpreso de la calota li diu: -Hola!

La Carlota no ho entén, ella és un fantasma i com a tal és invisible….

Continuarà…….

tu bi continue

Gràcies per les vostres sugerències, ens agrada jugar amb el que ens proposeu, si algú té algo a aportar estarem encantats, i també podeu fer jugar als vostres fills, nebots o veïns. Ens agrada la idea de poder fer un capítol col.lectiu. Algú sap com?

Anuncis

la vella Lola (capítol 1)

La Lola Usher és un fantasma  dels de tota la vida, és la iaia de Carlotte Usher  de fet totes dues són fantasmes. Lola sempre porta el llançol molt ben planxat i fa olor a roba recent rentada, no com la Carlotte que prefereix fer-se minifaldes retallant llençols i va ben apretada amb agulles imperdibles, a més a més no sempre va tan curiosa com la Lola voldria.

Lola viu a un castell molt ben endreçat i amb poques teranyines a pesar de tot fa una mica d’olor a ranci com de pernil salat envellit a un armari. Les catifes estan una mica polsoses i fan estornudar però no és el castell més polsós del món.

Lola és va convertir en fantasma en morir atragantada per la seva propia dentadura postissa, mal apegada per que comprava el corega als xinos del barri i no era tan bó com el de farmacia.  Es que a vegades lo barato surt car. La Carlotte va morir atragantada per una gominola, pel que sembla les morts patétiques per atragnatament són freqüents a la familia Usher.

Com tots els fantasmes la Lola no fa el traspas definitiu a l’altre barri per que li queda quelcom pendent en aquest món.

Actualment al castell viuen la familia del Duc de Pissé, nobles francesos vinguts a menys, on el pare és un home esblanqueit i prim, amb veu débil, la mare és una gegantina cantant d’òpera alemanya i els dos fills són dos malcriats  cridons i dolentots els quals van fer que la Lola es morís atragntada a causa de la relliscada que va pegar provocada per les dos feres de la familia amb una pell de plàtan posada al mig del passadís del pis de dalt del castell.

La tasca pendent que té la Lola en aquest mòn és la de reconcil·liar-se amb la familia i les dues feres en concret però ara resulta que li està començant a agradar el fet de ser un fantasma invisible a ulls d’aquesta tropa i el xafarderio li pot més que les ganes de passar al cèl. És per això que ha decidit quedar-se en aquest món i poder fer de xafardera per a tota l’eternitat.

CONTINUARÀ ( ACCEPTEM SUGERÈNCIES PER PROPERS CAPÍTOLS, SERIA MOLT MACO PODER COMPTAR AMB LA COL.LABORACIÓ DELS  LECTORS)

%d bloggers like this: