LA MEVA NIT

Oh,cel estrellat

ja és de nit.

Ja no veig

el teu Sol lluminós.

 

Oh,cel llunyà,

la teva lluna il·lumina la nit

reflexada al llac,

penso que la puc tocar.

 

Lia Samo Martí

Anuncis

versets de l’enllaç de Cristian i Lorena

 

Avui lo nostre germà i tiet es casa amb Lorena i en Pau ha de portar el ram a la nuvia. És l’encarregat de recitar el versos i ha demanat ajuda a la Lia. Entre tots dos hem tret això:

Bon dia Lorena

Avui et porto aquests versos,

els he fet per a tu i a la teva mida.

Els he fet pensant en Cristian,

i pot ser per aixó que no rima.

Amb el meu germà has fet molt bona feina,

fa dies era un rapper i una mica cotxinet,

després d’anys vivint amb ell,

ara està més curiós, més guapo i més net.

Ell t’estima com la seva vida,

de moment has fet que es rente les dents.

Ara va dutxadet, mudadet i a vegades afeitat

tots estem molt contents, sobre tot els seus parents.

Avui quan escrivia aquest versos

he mirat al passat.

Llavors he vist dos jovenests sent amiguets,

per que més o menys sempre heu estat bons xiquets.

Han passat els anys i encara  ho sou,

els dos us heu fet grans i més que us fareu.

Cuideu-vos un a l’altre com fins ara,

que si seguiu així segur que triomfareu.

Lorena, tu tan guapa i tan morena,

Cristian amb ulls sexis i blanquet,

sou la perella més ben combinada i xula

sou guapos, bona gent i aixó no és res novet.

Per tot això,

Per que Cristian es casa amb una morenassa

et porto amb joia i alegria aquest ram de flors.

Per a que tinguis paciència en Cristian,

que us estimeu i sigueu feliços tots dos.

Enhorabonaaaaa! Tia bona!!


canvis de mentalitat

La nostra ment és la mateixa que era fa 3.000 anys però no rebem els mateixos impulsos que llavors, és més la humanitat sap llegir massivament des de fa menys de 100 anys. Hem de canviar coses, no podem viure adormits, despertem! compartim i evolucionem. Tenim les eines!

Una de cal i l’altra d’arena

Hola, sóc la Lia Samo, la filla del Pau. Tots, fins i tot jo mateixa, em descriuria com… un poc… “destroier”! Amb més paraules: arraso tot el que em ve al davant (i als costats). M’agrada amagar-me a l’armari.

Uiii!!

Fa poc, a casa dels iaios, mentre jugava, em vaig cansar de la nina bebè i em vaig decidir per agafar-ne un altra.Tinc tants  joguets amuntonats, que el que jo volia era a baix de tot. Sense pensar en la monumental piràmide de joguets que hi tenia davant els nassos, vaig agarrar sense pensar el joguet d’un estiró i… pamm!!! Es va sentir per tota la casa, i vaig dir:

-Uiiii!
Llavors va venir la iaia i em va preguntar que que havia fet, jo li vaig dir que no havia passat res però el passadís ple de joguets hem va delatar. Ho vaig tindre que arreplegar tot!

Un plat nou

Fa poc, la mama va comprar una vaixella nova molt xula. La vam estrenar a l’endemà, jo la volia servir i portar els plats, la mama al principi no me deixava, però després la vaig convèncer per portar només el plat de l’amanida quan vam acabar. Va arribar l’ hora d’arreplegar el plat de l’amanida. Ho vaig fer però al entrar a la cuina vaig entropessar en un joguet que hi havia a terra, llavors vaig caure, em vaig fer mal a l’esquena perquè vaig relliscar amb l’oli que havia caigut a terra, però el bol no es va trencar!

Hola soc el Pau Samo. el pare de Lia. Tots, fins i tot jo mateix, hem descriuria  com… un poc… “despiste”! Amb més paraules: tinc menys memòria que una moixarra Jo ja fa dies que no m’amago a cap armari.

Uiii!!

Un dia quan era més jovenet m’ha iaia hem va enviar a comprar taronges a casa de una senyora, pel camí vaig trobar a Sergio, un amic, i ens vam posar a jugar durant tot el camí de tornada a casa. Quan vaig arribar a casa ja no portava ni les taronges ni el moneder de m’ha iaia. Sembla impossible, però no sabia on els havia deixat. M’ha iaia encara ràbia.

Les claus!

Cada dia quan surto de casa he de mirar tres vegades les butxaques per a veure si porto les claus, el telèfon i la cartera. A pesar de tot,  dimecres vaig tancar la porta de casa a les set del matí i no portava ni el telèfon ni la cartera ni les claus del cotxe per anar a treballar, però no content amb això hem vaig deixar les claus de casa posades per dins de casa. Es a dir, no podia entrar a buscar res de res.

Ara ja ens coneixeu una mica millor, però patiu encara estem vius i durarem molt de temps, som despiste i destroïer però molt bon xiquets los dos.


%d bloggers like this: