La vella Lola (capítol 2: les colònies)

La Lola tenia aquella típica sensació d’insomni que tenen els fantasmes a les nits, sempre dorm de dia, i passejava tota tranquil·la travessant paret rere paret al castell de la maleïda família Pissé. A ella el que li agrada més del món és fer el xafarder però mentre tothom dorm no hi ha rés que xafardejar i tot es fa pesat i avorrit.

Tot d’una, al entrar a la habitació de les feres infames que són els bessons de dotze anys Patricia i Josep descobreix una cosa que li alegrarà la nit. Estan tots dos al llit amb un biberó de llet tèbia i xuclant-los com a bebès. Dormen com dos angelets però si la cosa ja era vergonyosa, al aixecar-se de dormir la Lola d3escobreix com aquell parell d’ases porten Huggies dry nights per dormir!!! jajajaja que fort la Lola es tronxava de riure, si hagués portat dentadura postissa també se l’hagués empassat.

Era increïble allò que havia descobert però ara arribava el torn de la venjança, com poder aprofitar aquesta informació.

La casualitat va fer que al cap de dues setmanes els nens expliquessin a casa que marxaven amb l’escola de colònies i com a bona xafardera, la Lola estava present mentre ho explicaven.

Potser aquesta era la seva oportunitat de riure ben fort. Va demanar ajut a la seva neta Carlota. Als pocs minuts ja tenien un pla.

El dia d’inici de les colònies van estar al campament sopant i quan es va fer l’hora de dormir tota la classe va fer cap a la gran sala de les lliteres.

Quan van tancar les llums i tothom va començar a tancar els ulls, de sobte, entra la Senyora Pissé a la sala obrint la porta de bat a bat i obrint els llums, amb una cara de felicitat i tendresa alhora comença a avançar cap al Josep i la Patrícia amb els huggies a una mà i els biberons a l’altra. Ja us podeu imaginar la reacció de la classe al veure als dos germans més gamberros de l’escola fugint de sa mare, dels biberons i dels panyals. Els riures dels nens va durar hores i fins i tot els monitors al assabentar-se d’això no van poder evitar participar de la mofa dels dos animalets a partir de llavors va quedar instaurada la tradició al campament de comprovar els llençols dels dos bessons cada matí, per si de cas.

Al cap d’una estona de perseguir als nens la Senyora Pissé decideix tornar cap a casa, tot just sortir al carrer i emprendre el camí de retorn la Carlota creu que ja és hora de deixar anar el posseït cos de la Senyora Pissé i poder per fi poder esclatar a riure. Li feien mal els abdominals de tant aguantar el riure. Posseir a la mare dels nens va ser una gran idea per a ajusticiar aquell parell.

mentre estava asseguda al costat d’una gran soca d’olivera recordant la car dels nens al veure a sa mare entrar amb tots els accessoris de dormir a la mà passa amb una bici un noi amb cara de nen petit, blanquet, amb les galtes grosses i petoneres, el cabell castany i llis, fi com una tatxa, pujat a sobre de la seva bici amb rodetes, deu tenir uns nou anys i sobte i per sorpreso de la calota li diu: -Hola!

La Carlota no ho entén, ella és un fantasma i com a tal és invisible….

Continuarà…….

tu bi continue

Gràcies per les vostres sugerències, ens agrada jugar amb el que ens proposeu, si algú té algo a aportar estarem encantats, i també podeu fer jugar als vostres fills, nebots o veïns. Ens agrada la idea de poder fer un capítol col.lectiu. Algú sap com?

Anuncis

la vella Lola (capítol 1)

La Lola Usher és un fantasma  dels de tota la vida, és la iaia de Carlotte Usher  de fet totes dues són fantasmes. Lola sempre porta el llançol molt ben planxat i fa olor a roba recent rentada, no com la Carlotte que prefereix fer-se minifaldes retallant llençols i va ben apretada amb agulles imperdibles, a més a més no sempre va tan curiosa com la Lola voldria.

Lola viu a un castell molt ben endreçat i amb poques teranyines a pesar de tot fa una mica d’olor a ranci com de pernil salat envellit a un armari. Les catifes estan una mica polsoses i fan estornudar però no és el castell més polsós del món.

Lola és va convertir en fantasma en morir atragantada per la seva propia dentadura postissa, mal apegada per que comprava el corega als xinos del barri i no era tan bó com el de farmacia.  Es que a vegades lo barato surt car. La Carlotte va morir atragantada per una gominola, pel que sembla les morts patétiques per atragnatament són freqüents a la familia Usher.

Com tots els fantasmes la Lola no fa el traspas definitiu a l’altre barri per que li queda quelcom pendent en aquest món.

Actualment al castell viuen la familia del Duc de Pissé, nobles francesos vinguts a menys, on el pare és un home esblanqueit i prim, amb veu débil, la mare és una gegantina cantant d’òpera alemanya i els dos fills són dos malcriats  cridons i dolentots els quals van fer que la Lola es morís atragntada a causa de la relliscada que va pegar provocada per les dos feres de la familia amb una pell de plàtan posada al mig del passadís del pis de dalt del castell.

La tasca pendent que té la Lola en aquest mòn és la de reconcil·liar-se amb la familia i les dues feres en concret però ara resulta que li està començant a agradar el fet de ser un fantasma invisible a ulls d’aquesta tropa i el xafarderio li pot més que les ganes de passar al cèl. És per això que ha decidit quedar-se en aquest món i poder fer de xafardera per a tota l’eternitat.

CONTINUARÀ ( ACCEPTEM SUGERÈNCIES PER PROPERS CAPÍTOLS, SERIA MOLT MACO PODER COMPTAR AMB LA COL.LABORACIÓ DELS  LECTORS)

conte contat conte acabat

Bé, la veritat és que la boda de la princesa del pèsol i el príncep blau ha estat molt bé, res a envejar a la de Letri Ortiç i Frelip de Bourbon.

A la boda vam menjar perdius i vam beure cava català, el pastis era suau, untuós i dolç com una mal cosa.

El segon plat era molt aromàtic i el soroll del tros carn rostint-se a sobre una pedra amb l’aroma a herbes de provença i oli del bo el feia irresistible

El primer plat era una amanida lleugera i fresca amb formatges cremosos de cabra i fruits secs fets xixines pel damunt. També tenia un punt dolç a la vinagreta que feia un contrast increïblement innovador. Amb toc de fruits del bosc.

La missa va ser llarga i avorrida com correspon a una boda de la reialesa.

El dia del comiat de solters ( conjunta per cert) va ser un “desmadre”, la última gran juerga.

Van passar uns anys de nuvis però mai van conviure en parella abans de casar-se.

De fet ell la va triar per que era una noia molt fina que no podia dormir amb un pèsol a sota de 20 matalassos de Lomonoko i ella el va triar per que era un príncep meravellós

Van tenir tots dos una infantesa molt bonica en uns paratges bucòlics i encisadors rodejats de luxe i natura.

Les seves mares i pares (reis i reines) van cuidar molt bé d’ells i sempre els van vigilar des de el dia en que van néixer

El dia del seu naixement van ser bonic i esparadíssim per tots els seus familiars. Van ser uns parts fàcils i sense complicacions.

Crec que aquesta història està al revés! ja m’he fet un embolic!

Al final ( o al principi) esperavem un part “Real” però va ser normal.

quin viatget més tranquil

TOT VA COMENÇAR UN TRANQUIL DIVENDRES:

Tot va començar un tranquil divendres, anava d’ escurció amb els companys de classe. Jo anava mirant  les paradetes, quan de repen em vaig girar i vaig veure que estava perduda entre la gent. Vaig veure que els companys m’ avien deixat allí tota sola.
5minuts després estava histèrica, pos no vaig parar de pegar voltes amunt i avall fins que em vaig trobar nassos amunt amb una amiga de la meva avia. Em va fer pujar al cotxe i em va deixar davant una oficina de color blau marí.
OFICINA D’ INFORMACIO IOGURT’’:
‘’Oficina d’ informació iogurt” vaig llegir, llavors vaig entrar, al menys esperava que em diguessin on em trobava. Hi havia una coa d’ almenys mig quilometre, Peró desprès d’esperar una bona estona, a la fi em va tocar. Allí em varen donar un plànol marcant on jo estava. El vaig mirar fixament, per arribar a L’Amera, el recorregut era llarg, Peró em varen aconsellar (per no dir apunyalar pel darrere) que agafes un patinet terrestre. Si, d’ aquells que hi van quare pesones pedalejant om a mules.
EL PATINET TERRESTRE, EL MÉS PESAT QUE CONEIXES:
Am el cotxe pot ser hauria tardat un quart d’ hora, però am aquell patinet hi vaig tardar gaire bé una hora.”Els patinets terrestres, el més pesat que coneixes”. No parava de repetir-me a mi mateixa. Al damunt, allò era per conduir-ho 4 persones, i que jo sapigue, jo nomes en soc una. Jo vaig arribar  fins al final, no vull presumir, però ningú no hauria aguantat això. Quina pena, l’amiga de la meva avia m’ hauria pogut excuportar, però no li pego la culpa, cap de les dos sabia on era l’excursió en aquell moment, al damunt, fèiem una ginkana per tot el poble.

HE ARRIBAT SANA I ESTALVIA:
A la fi vaig trobar l’excursió, estava a la Plaça Sales i Ferrer berenant. Llavors vaig adonar-me que m’avia deixat la bossa al patinet! Amb la sed que hi tenia (sense nomenar la gana).
Per sort,Noemí em va donar un poc d’aigua i una centèsima del seu entrepà. Pot ser la meva millor amiga, però no per això negaré que es una racana, agarrada i tacanya amb el menjar.
UNA BANDA DE PORCS VOLADORS?

Un poc mes tard, va arribar pel cel una banda de porcs… voladors. Li vaig demar a Sílvia que me fes un pessic. En aquell moment em vaig despertar, pos estava  molt nerviosa perquè a l’endemà hi tenia una excursió


Naixement d’un bloc.

Aquest és un bloc on la Lia Samo i el Pau Samo,  filla i pare, si sou intel·ligents ja us podeu pensar qui és cadascú, escriuen les seves coses.

Un viu a Valls i l’altra viu a Mallorca. Tots dos són nascuts a Amposta encara que viuen exiliats. Els encanta menjar bé, llegir, escriure, l’art, la pintura, la fotografia i la cultura. És per això que aquí  en aquest espai i malgrat la distància física que els separa escriuran les seves aventures, receptes de cuina, acudits i tot el que els passi pel cap.

Les noves tecnologies acosten a un pare i a una filla a un món on fer coses junts tot i la distància.

%d bloggers like this: