LA MEVA NIT

Oh,cel estrellat

ja és de nit.

Ja no veig

el teu Sol lluminós.

 

Oh,cel llunyà,

la teva lluna il·lumina la nit

reflexada al llac,

penso que la puc tocar.

 

Lia Samo Martí

Anuncis

Quant a pauilia
Som pare i filla, 2 ampostins vivint a l'exili, un Valls i l'altra a Mallorca. Molt lluny però molt units

6 Responses to LA MEVA NIT

  1. pauilia says:

    Com va lectos?
    Soc Lia
    Vos agrada este poema? L’he fet jo inspirada en un quadre de puntillisme que ha pintat una amiga meva.

  2. Tomàs says:

    Hola, de nou per aquí?

    Ara el cel està molt maco, prop (visualment) de la Lluna crec que ara es poden veure Mart i Saturn.

    El teu poema m’ha fet mirar el cel per la finestra, encara que a Barcelona avui el tenim ennuvolat.

  3. Montse says:

    Ei, aquest post és molt oportú perquè avui és el dia internacional de la poesia. Els teus versos, amb això de tocar la lluna, m’han recordat el conte d’una princesa que deia que només es casaria amb qui li posés la lluna als peus. Aleshores, el príncep blau de torn la va citar una nit de lluna plena i li va mostrar un gibrell ple d’aigua on s’hi reflectia perquè hi posés els peus. I es van casar i van ser feliços i van menjar anissos 😀

    Molt bé, Lia. Es fantàstic que t’agradi escriure. Ara mateix em subscric al bloc perquè no se m’escapi res de res!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: