La vella Lola (capítol 2: les colònies)

La Lola tenia aquella típica sensació d’insomni que tenen els fantasmes a les nits, sempre dorm de dia, i passejava tota tranquil·la travessant paret rere paret al castell de la maleïda família Pissé. A ella el que li agrada més del món és fer el xafarder però mentre tothom dorm no hi ha rés que xafardejar i tot es fa pesat i avorrit.

Tot d’una, al entrar a la habitació de les feres infames que són els bessons de dotze anys Patricia i Josep descobreix una cosa que li alegrarà la nit. Estan tots dos al llit amb un biberó de llet tèbia i xuclant-los com a bebès. Dormen com dos angelets però si la cosa ja era vergonyosa, al aixecar-se de dormir la Lola d3escobreix com aquell parell d’ases porten Huggies dry nights per dormir!!! jajajaja que fort la Lola es tronxava de riure, si hagués portat dentadura postissa també se l’hagués empassat.

Era increïble allò que havia descobert però ara arribava el torn de la venjança, com poder aprofitar aquesta informació.

La casualitat va fer que al cap de dues setmanes els nens expliquessin a casa que marxaven amb l’escola de colònies i com a bona xafardera, la Lola estava present mentre ho explicaven.

Potser aquesta era la seva oportunitat de riure ben fort. Va demanar ajut a la seva neta Carlota. Als pocs minuts ja tenien un pla.

El dia d’inici de les colònies van estar al campament sopant i quan es va fer l’hora de dormir tota la classe va fer cap a la gran sala de les lliteres.

Quan van tancar les llums i tothom va començar a tancar els ulls, de sobte, entra la Senyora Pissé a la sala obrint la porta de bat a bat i obrint els llums, amb una cara de felicitat i tendresa alhora comença a avançar cap al Josep i la Patrícia amb els huggies a una mà i els biberons a l’altra. Ja us podeu imaginar la reacció de la classe al veure als dos germans més gamberros de l’escola fugint de sa mare, dels biberons i dels panyals. Els riures dels nens va durar hores i fins i tot els monitors al assabentar-se d’això no van poder evitar participar de la mofa dels dos animalets a partir de llavors va quedar instaurada la tradició al campament de comprovar els llençols dels dos bessons cada matí, per si de cas.

Al cap d’una estona de perseguir als nens la Senyora Pissé decideix tornar cap a casa, tot just sortir al carrer i emprendre el camí de retorn la Carlota creu que ja és hora de deixar anar el posseït cos de la Senyora Pissé i poder per fi poder esclatar a riure. Li feien mal els abdominals de tant aguantar el riure. Posseir a la mare dels nens va ser una gran idea per a ajusticiar aquell parell.

mentre estava asseguda al costat d’una gran soca d’olivera recordant la car dels nens al veure a sa mare entrar amb tots els accessoris de dormir a la mà passa amb una bici un noi amb cara de nen petit, blanquet, amb les galtes grosses i petoneres, el cabell castany i llis, fi com una tatxa, pujat a sobre de la seva bici amb rodetes, deu tenir uns nou anys i sobte i per sorpreso de la calota li diu: -Hola!

La Carlota no ho entén, ella és un fantasma i com a tal és invisible….

Continuarà…….

tu bi continue

Gràcies per les vostres sugerències, ens agrada jugar amb el que ens proposeu, si algú té algo a aportar estarem encantats, i també podeu fer jugar als vostres fills, nebots o veïns. Ens agrada la idea de poder fer un capítol col.lectiu. Algú sap com?

Advertisements

Quant a pauilia
Som pare i filla, 2 ampostins vivint a l'exili, un Valls i l'altra a Mallorca. Molt lluny però molt units

4 Responses to La vella Lola (capítol 2: les colònies)

  1. Tomàs says:

    Si em passa en a mi això dels bessons, em moro de vergonya. Crec que quan sortís el primer llum del matí en a mi ja no em trobarien a la meva llitera. Hagués marxat emboscat amb l’ajut de la foscor de la nit. Tampoc aniria a classe, em canviaria de cole.

    Imagino que un conte col•lectiu es fa aprofitant les aportacions d’altres comentaristes o bé passant-lo per a que un faci un capítol, després el continuí un altre i així anar fent roda. No en tinc idea.

  2. pauilia says:

    ja veus que la Lola té mala baba quan vol…Segur que als bessons no els falten ganes de fer el que dius.

    Ens agrada el que proposes, aquest capitol l’hem escrit amb les vostres sugerencies als capitol anterior. lo de la roda pinta mooolt bé. Hi seguirem pensant

    Gràcies Tomàs

  3. Montse says:

    Venjançaaaaa!!! (ai, perdó, m’he entusiasmat perquè aquests bessons fan una mica de ràbia). M’agraden els girs que agafa aquest conte i m’agrada molt això de “les galtes grosses i petoneres”.

    I ara com podria continuar això? M’ha vingut al cap un dels llibres d’en Harry Potter en què només els que havien estat molt a prop de la mort eren capaços de veure determinades criatures fantàstiques. Ho dic per aquest noiet que és capaç de veure la Carlota. Aquesta nit ho llegiré al meu “col·laborador especial” a veure si a ell se li acut alguna altra cosa i si és així ja us ho escriuré per si resulta útil.

    Adéu Pau, adéu Lia 😀

    • pauilia says:

      Gràcies Montse! ens agrada que t’agradi i esperem que als teus col·laboradors també.
      Estarem encantats de fer-vos un raconet a casa nostra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: