una de dents, esmorzars i d’ ET

-A que no sabeu quin és l’animal que té més dents?

-El ratoncito Perez


-Qui és el pare d’ET?

-DonET


Una dona pregunta a la seva amiga:

-Com es diuen les teves filles?

-la gran Cuetara i la petita Fontaneda. I la teva?

-Maria.

-Ai! Mare! li has posat nom de galleta.

la vella Lola (capítol 1)

La Lola Usher és un fantasma  dels de tota la vida, és la iaia de Carlotte Usher  de fet totes dues són fantasmes. Lola sempre porta el llançol molt ben planxat i fa olor a roba recent rentada, no com la Carlotte que prefereix fer-se minifaldes retallant llençols i va ben apretada amb agulles imperdibles, a més a més no sempre va tan curiosa com la Lola voldria.

Lola viu a un castell molt ben endreçat i amb poques teranyines a pesar de tot fa una mica d’olor a ranci com de pernil salat envellit a un armari. Les catifes estan una mica polsoses i fan estornudar però no és el castell més polsós del món.

Lola és va convertir en fantasma en morir atragantada per la seva propia dentadura postissa, mal apegada per que comprava el corega als xinos del barri i no era tan bó com el de farmacia.  Es que a vegades lo barato surt car. La Carlotte va morir atragantada per una gominola, pel que sembla les morts patétiques per atragnatament són freqüents a la familia Usher.

Com tots els fantasmes la Lola no fa el traspas definitiu a l’altre barri per que li queda quelcom pendent en aquest món.

Actualment al castell viuen la familia del Duc de Pissé, nobles francesos vinguts a menys, on el pare és un home esblanqueit i prim, amb veu débil, la mare és una gegantina cantant d’òpera alemanya i els dos fills són dos malcriats  cridons i dolentots els quals van fer que la Lola es morís atragntada a causa de la relliscada que va pegar provocada per les dos feres de la familia amb una pell de plàtan posada al mig del passadís del pis de dalt del castell.

La tasca pendent que té la Lola en aquest mòn és la de reconcil·liar-se amb la familia i les dues feres en concret però ara resulta que li està començant a agradar el fet de ser un fantasma invisible a ulls d’aquesta tropa i el xafarderio li pot més que les ganes de passar al cèl. És per això que ha decidit quedar-se en aquest món i poder fer de xafardera per a tota l’eternitat.

CONTINUARÀ ( ACCEPTEM SUGERÈNCIES PER PROPERS CAPÍTOLS, SERIA MOLT MACO PODER COMPTAR AMB LA COL.LABORACIÓ DELS  LECTORS)

versets de l’enllaç de Cristian i Lorena

 

Avui lo nostre germà i tiet es casa amb Lorena i en Pau ha de portar el ram a la nuvia. És l’encarregat de recitar el versos i ha demanat ajuda a la Lia. Entre tots dos hem tret això:

Bon dia Lorena

Avui et porto aquests versos,

els he fet per a tu i a la teva mida.

Els he fet pensant en Cristian,

i pot ser per aixó que no rima.

Amb el meu germà has fet molt bona feina,

fa dies era un rapper i una mica cotxinet,

després d’anys vivint amb ell,

ara està més curiós, més guapo i més net.

Ell t’estima com la seva vida,

de moment has fet que es rente les dents.

Ara va dutxadet, mudadet i a vegades afeitat

tots estem molt contents, sobre tot els seus parents.

Avui quan escrivia aquest versos

he mirat al passat.

Llavors he vist dos jovenests sent amiguets,

per que més o menys sempre heu estat bons xiquets.

Han passat els anys i encara  ho sou,

els dos us heu fet grans i més que us fareu.

Cuideu-vos un a l’altre com fins ara,

que si seguiu així segur que triomfareu.

Lorena, tu tan guapa i tan morena,

Cristian amb ulls sexis i blanquet,

sou la perella més ben combinada i xula

sou guapos, bona gent i aixó no és res novet.

Per tot això,

Per que Cristian es casa amb una morenassa

et porto amb joia i alegria aquest ram de flors.

Per a que tinguis paciència en Cristian,

que us estimeu i sigueu feliços tots dos.

Enhorabonaaaaa! Tia bona!!


%d bloggers like this: