recepta per fer un bloc

Aquesta és la primera recepta que posem al bloc i voliem que fos una recepta ben especial i única.
Imatge treta d’aqui
Ingredients:
-1 pare (si es cuentiste millor)
-1 filla (que tingui una imaginació ben sucosa)
-2 ordianadors
-2 conexions a internet

Per a amanir-ho amb la vinagreta necessitem:
-Molta imaginació
-Molt d’amor
-Molta complicitat.

Temps de cocció:
-una estoneta a la setmana

El primer que hem de fer és portar a la filla a Palma de Mallorca i al pare a Valls. És molt important que els dos siguin ampostins de naixement.
Abans de començar és molt important que s’hagin macerat entre llibres, hagin llegit molt i estiguin ben empapats d’històries.

Després els posem a cada un davant d’un ordinador amb internet  i els fem escriure documents compartits al google docs. Els deixem fer xup xup ben a poc a poc i quan estigui tot ben cuit ho publiquem a  pauilia.wordpress.com .

Quan ja ho tenim ho amanim a un rajolí  d’amor, una mica de complicitat i molta imaginació.

Ja està llest per servir. Esperem que ho disfruteu

conte contat conte acabat

Bé, la veritat és que la boda de la princesa del pèsol i el príncep blau ha estat molt bé, res a envejar a la de Letri Ortiç i Frelip de Bourbon.

A la boda vam menjar perdius i vam beure cava català, el pastis era suau, untuós i dolç com una mal cosa.

El segon plat era molt aromàtic i el soroll del tros carn rostint-se a sobre una pedra amb l’aroma a herbes de provença i oli del bo el feia irresistible

El primer plat era una amanida lleugera i fresca amb formatges cremosos de cabra i fruits secs fets xixines pel damunt. També tenia un punt dolç a la vinagreta que feia un contrast increïblement innovador. Amb toc de fruits del bosc.

La missa va ser llarga i avorrida com correspon a una boda de la reialesa.

El dia del comiat de solters ( conjunta per cert) va ser un “desmadre”, la última gran juerga.

Van passar uns anys de nuvis però mai van conviure en parella abans de casar-se.

De fet ell la va triar per que era una noia molt fina que no podia dormir amb un pèsol a sota de 20 matalassos de Lomonoko i ella el va triar per que era un príncep meravellós

Van tenir tots dos una infantesa molt bonica en uns paratges bucòlics i encisadors rodejats de luxe i natura.

Les seves mares i pares (reis i reines) van cuidar molt bé d’ells i sempre els van vigilar des de el dia en que van néixer

El dia del seu naixement van ser bonic i esparadíssim per tots els seus familiars. Van ser uns parts fàcils i sense complicacions.

Crec que aquesta història està al revés! ja m’he fet un embolic!

Al final ( o al principi) esperavem un part “Real” però va ser normal.

%d bloggers like this: